63 recomanacions pel full de ruta del sector de la vinya i el vi a Catalunya

El director general de l’INCAVI, Salvador Puig, i el president de l’Associació Vinícola Catalana, Valentí Roqueta, van presentar ahir en roda de premsa les recomanacions i conclusions fruit del procés participatiu Vins Vinents i que marcaran les línies estratègiques del sector del vi a Catalunya per la dècada vinent 2020-30. Unes conclusions que es van presentar el passat 11 de gener al Consell Assessor de l’INCAVI, format per les dotze denominacions d’origen catalanes, JARC, Unió de Pagesos, Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, AECAVA, ACC1Ó, Prodeca i els Departaments d’Agricultura, Empresa i Coneixement, Salut i Cultura de la Generalitat de Catalunya.

63 recomanacions i les idees força

Vins Vinents, va començar el mes de novembre de 2019 i la seva previsió era que durés fins al juny del 2020, amb sessions presencials i de debat des del novembre fins al maig de 2020. Segons Salvador Puig, “era clau analitzar com estava el sector, per a poder tenir una bona diagnosi i poder traçar un full de ruta participat amb el sector”. Malauradament, la COVID va fer canviar el procés participatiu, allargant-lo uns mesos més i, alhora, es van organitzar les sessions de forma telemàtica i incorporant també els nous reptes que aquesta pandèmia està portant al sector. Com ha explicat Valentí Roqueta, “la COVID ha estat també un catalitzador de tendències, el realment important s’ha posat més en evidència i s’han intentat també recollir aquestes tendències”.

Fins avui dia, hi han participat un centenar de persones, distribuïdes en els quatre grups de treball (Organització del Sector, Economia i Mercats, Recerca, desenvolupament i Transferència Tecnològica i Comunicació i Cultura del vi), s’han organitzat deu sessions presencials i sis sessions telemàtiques, qüestionaris i enquestes en línia.

El director general de l’INCAVI ha explicat les idees força que s’han recollit en tot el procés en cada grup de treball. Aquestes són, pel que fa a l’organització del sector, millorar la vertebració del sector a escala de les DO i de tots els agents del sector crear un marc comú de promoció i desenvolupament del sector; reforçar les eines de l’Administració (DARP, INCAVI, etc.) per a perfeccionar els sistemes de control, de desenvolupament i dinamització, i de participació dels representants del sector en les polítiques i actuacions que s’han de portar a terme.

Pel que fa a economia i mercats, les principals recomanacions van ser la necessitat d’augmentar el consum moderat de vi a Catalunya, aconseguint arribar als consumidors més joves, pel que és necessari establir estratègies d’acostament al col·lectiu; desenvolupar estratègies globals de diversificació econòmica i territori, vinculades a altres activitats amb potencial turístic, especialment a través de l’enoturisme i retribuir bé als viticultors, com a pilar fonamental de la sostenibilitat del sector i millorar la rendibilitat de tota la cadena de valor.

Pel que fa al grup de recerca, les idees més importants són que cal reaccionar amb urgència davant del canvi climàtic i els seus efectes, potents, transversals i durables, que afecten la pervivència del sector i això implica potenciar la R+D+T per aconseguir l’adaptació a les noves condicions canviants, no perdre la qualitat i assolir productes saludables; i reestructurar l’organització d’R+D+T al sector vitivinícola de Catalunya en línia amb les necessitats reals del sector, creant organitzacions competitives en l’àmbit internacional, per tal d’aconseguir una molt millor coordinació i transferència de coneixements entre els agents implicats, i poder optar a fons de finançament per poder enfrontar-se als reptes de la viticultura i enologia del segle XXI.

Pel que fa a el grup de Comunicació i Cultura del vi, les idees força són que cal incrementar els recursos humans (major professionalització) i econòmics destinats a la comunicació i el màrqueting del vi per part dels cellers i organitzacions del sector i facilitar la diferenciació entre la comunicació, el màrqueting i la feina d’un/a periodista. També que cal crear continguts que vagin més enllà del producte i permetin aprofundir i fer difusió de la realitat històrica, social, econòmica i cultural del vi, per arribar a tota mena de públic i trobar, així, finestres als mitjans especialitzats, i també generalistes.